Ens en anem a Mongolia! 15.000k, 1mes, amb un micra 1.0. Aventura, solidaritat i kilometres, molts de kilometres

divendres, 26 d’agost de 2011

Ja  hem arribat a Ulaan Bator! un somni fet realitat. Bon dia per recordar tots aquells que ens han ajudat a fer-ho possible:Associacio de campings de St Pere Pescador, MicroBlau, Materials d'edicio, Gico, Aj.Vilamacolum, Aj.St Pere Pescador, Clarana and family, sikim, el caliu, ruki, Cooperativa Emporda, Fleca Giro,Tropic beach, Cooperativa Florenci bosch, Fruites Llach Costa, David Maspla,Fusteria Dajop, Caravan Center, Garden st.Pere pescador i Tucci com a sponsors i com a colaboradors: Sal i sucre per donarnos caramels pels nens, en Meli i l-Anna Xarles pel disseny del logo i les enganxines pel cotxe, a en Josep Comas pel material que ens va cedi per fer lsnorkel, a en Carles pel disseny del cubrecarter, la familia Ginestera pels pneumatics i el material escolar. Sabem que no mencionem a tothom pero gracies a tots els que ens heu ajudat a arribar fins aqui!!! Una super abracada, diumenge arribem a Bcn! : )
Ja som a Ulan Bator, varem arribar ahir. Tornem diumenge, a les 16:40 a Bcn. Ja direm alguna cosa mes. Fins ara!!

dimarts, 23 d’agost de 2011

Falten uns 600 km per arribar!!




Avui ens trobem a Baiankhongor on farem nit, a uns 600 km de la meta final. Divendres si tot va be arribarem a la destinacio final del nostre viatge. Dissabte hi ha la festa d'arribada i mirarem d'agafar el vol de tornada el diumenge. Des que hem arribat a Mongolia ja no hi ha quilometres, les distancies es medeixen amb hores. Cada vegada que entrem a una ciutat aprofitem per posar gasolina i repassar el cotxe. El Micra continua imparable, els terrenys abruptes son el seu medi natural.

Primera foto: el Barsa arriba molt lluny, sense sabates i amb els peus fets caldo pero amb la samarra del barsa amb la senyera a l'esquena.
Segona foto: el Micra no pot amb tot, avui per travessar un riu ens ha hagut de remolcar un tractor, l'aigua ha arribat per sobre el capo!!
tercera foto: sobre la baca agafats de les banyes del Yak (vaca hippie) travessant l'estepa mongola.
quarta foto: camells descansant despres d'una agotadora persecussio (hem descobert un nou hobbie, la persecussio de camells per lestepa). qui no ha vist un camell correr per escaparse dun Micra no sap el que es perd...

dissabte, 20 d’agost de 2011





Per fi, despres de 13.000 km hem arribat a Mongolia, avui som a Khovd. Mongolia es un pais molt diferent a la resta, molt natural, sense pistes asfaltades, 100% off road, trobem sorra, rius, rocs, ponts de fusta que cauen a trossos al nostre pas... A Russia varem canviar les suspansions de darrere despres de rebentarles durant mes de 4.000 km per carreteres pessimes (amb clots a l'altura del genoll). hem anat trobar diferents equips que han anat abandonant, de moment el Micra aguanta com un senglar, els unics problemes els tenim amb la baca, que lhem hagut de soldar un parell de cops, s'ha de dir que porta pes extra, hi portem el cap d'un Yak (mirar fotos).

La primera foto es del Turkmenistan, de les portes de linfern, la segona de Russia i la resta de Mongolia.

Ja falta poc per arribar a Ulan Bator, 5 o 6 dies. Ens veiem aviat, us trobem a faltar!!

dijous, 18 d’agost de 2011

FRONTERA MONGOLA!

Estem a la frontera amb Mongolia, sembla que fins dema no entrarem, van molt lents! Tot marxa molt bé! A Mongolia serà lo més difícil, la meitat dels que peten cotxe o fan a Monolia: 80 cotxes!
Fins aviat!

dissabte, 13 d’agost de 2011

Som a Алматы (Almati)

Avui som a Almati, la que va ser capital del Kazakhstan fins el 1998. Ja hem deixat enrere les altes temperatures de les zones desertiques del Turkmenistan i l,Uzbekistan (de moment). Estem rodejats de muntanyes nevades en una gran ciutat. Anem pujant cap a Russia, ja falta menys... hem passat dels 10.000 Km. i ens en falten una mica menys de 5.000 per arribar a Ulan Bator, nomes dues fronteres. De les exrepubliques sovietiques, de moment el Kazakhsatn sembla la mes seria i amb millors carreteres. Fins aviat!

diumenge, 7 d’agost de 2011

Direccio Mar d'Aral

Bon dia a tothom!! Ja som a lUzbekisatn despres de travessar el Turkmenistan i Iran. Hem visitat les portes de l.infern (voliem penjar fotos pero aquesta especie de cyber sovietic on en trovem no en deixa carregar les fotos). Iran es una passada, un pais de boits molt divertit, sempre i quan siguis un home. El Turkmenistan es la dictadura bananera mes cutre que hem vist mai ( a mode dexemple tenen un cine que ha costat vint milions de dolars i on nomes tenen una pelicula propagandistica per passar.). Quan tornem a tenir internet us mirarem de passar fotos (a Iran no funciona el facebook i a Turkmenistan un mes d-internet val 8000 dolars, preus populars perque el poble hi pugui accedir amb facilitat...). Records a tots!!